Ens ha deixat en Carles Bel, membre del GMC i vocal d'excursions i sortides de treball de camp de l'entitat.

Molts el coneixíeu de les excursions o del local social, molts el vau tractar a les fires que fa el GMC, intercanviant minerals, preparant sortides... Era una persona afable, tranquil·la i alhora molt activa, amb sentit de la responsabilitat per la tasca que desenvolupava al GMC. Preparava les excursions, els dossiers previs i posteriors de les sortides, quan no tenia internet a casa ho feia des d'un cibercafè, amb tota la il·lusió que tenia pels minerals i per fer les coses ben fetes. Quan se li va dir que continués a la Junta del GMC seguint amb la vocalia d'excursions, tot i que ja portava moltes sortides i dossiers a l'esquena, no s'ho va pensar gaire, va continuar. Fa un temps, quan ja es començava a trobar que li fallaven les forces, va comentar de deixar-ho, però va continuar... Tenia il·lusions per anar al Marroc, per visitar nous llocs, per ampliar les seves caixes de minerals que arreglava de forma curosa, per venir al local a xerrar de pedres.

Malauradament, la miserable pandèmia no el va deixar viure aquests darrers mesos amb la plenitud que calia. Però tots aquests anys entre minerals que hem viscut amb tu seran el teu record. Esperem que allí on siguis hi hagi mines per visitar, minerals per col·leccionar i un lloc on parlar de pedres. Et trobarem a faltar. Que la terra que tant estimaves et sigui lleu.

La Junta i socis/es del GMC.

En Frederic Varela Balcells, ex-president del GMC, amb qui en Carles va compartir molts anys de Junta, ens fa arribar aquestes lletres.
En Carles era des de feia set anys el Vocal d'excursions de la Junta del GMC, i va fer la seva tasca amb dedicació i entusiasme, cuidant els detalls, pacient, sempre pendent de tothom, disposat a ajudar i sense tenir mai un no per resposta, fins i tot els últims mesos quan la salut ja no l'acompanyava. Quan es necessitaven mans, per les fires, per arreglar el local, ell sempre era allà.
En Carles era sobretot, i en aquest cas no és un tòpic, una bona persona. Amb una gran passió pels minerals, generós, atent i considerat amb tothom, no li recordo mai una mala paraula o un retret. Discret i mesurat quan calia, però amb aquell bon humor, una mica sorneguer que ens alegrava quan les coses no acabaven de rutllar al Grup.
Company i amic, et trobarem molt a faltar. La vida a voltes és generosa i ens permet conèixer persones especials que ens fan una mica millors. Vàrem parlar per telèfon fa pocs dies, et vaig escoltar animat, poc pensava que seria l'última vegada. Vull creure que al cel hi ha un raconet per als que ens agraden els minerals, allà segur ens retrobarem per tornar a parlar de les nostres aventures i d'aquells cristalls de pam que costen tant de trobar.
Descansa en pau, amic meu.
Frederic Varela Balcells