El passat dimarts 16 de juliol de 2024 ens va deixar en Marc Boada Ferrer, a l'edat de 60 anys. En Marc va ser una ànima inquieta, una persona amb un esperit curiós que el va portar a interessar-se per la ciència de ben jove. Va estudiar com a delineant industrial, però també escultura o escriptura, eines que li serviren bé per la seva tasca més reconeguda: la divulgació científica.

Molts el vam conèixer a partir del programa de TV3 "Quèquicom" de TV3 on, a més de presentador, també dissenyava les maquetes que tan bé explicaven els experiments i fonaments científics. Però abans també va construir telescopis astronòmics i aparells per la investigació en òptica. A través de l'empresa Pèndulum Museografia Interactiva dissenyà, muntà i, sobretot, divulgà la ciència en nombroses d'exposicions arreu del territori. Va descobrir jaciments de dinosaures, una cova amb presència humana des de la Prehistòria, creador de museus, viatger intrèpid, autor d'una desena de llibres i de desenes d'articles de divulgació científica, i "acostador" de la ciència a la mainada, com ho demostrava en el seu "cau" al Montseny on feia les colònies i els pícnics científics... I molt, molt més.

Amb el GMC va col·laborar en diverses ocasions amb els seus tallers (com el de fer coure de la malaquita a la fira de Sants) o amb exposicions que ell mateix comentava, amb el seu fill Arnau d'ajudant. Molts el vau veure al pati del costat de la fira fent foc i xispes per delit de la mainada.

Intentar glosar tota la seva obra vital és una tasca ingent.
Podreu trobar més informació en els webs:

Blog: http://marcboada.com/blog
Pendulum: https://www.pendulum.cat
Wikipèdia Marc Boada i Ferrer

Personalment vaig conèixer en Marc no fa pas tants anys, però la sensació és que el coneixia des de sempre. Era un paio afable, que et donava de seguida la confiança. Amb ell podies compartir les teves idees i projectes i ben segur la seva opinió et feia veure'ls des d'una altra perspectiva, això si no s'apuntava a posar-los en marxa. En Marc es podria dir que era un científic del Renaixement, multidisciplinari, amb una visió que et feia propera la Ciència.

Amb ell vam parlar molt de minerals i més de Química. Col·leccionista d'elements, de minerals amb terres rares. Com que vivia a Sant Celoni i jo vaig sovint per allí, ens trobàvem per xerrar o veure el seu darrer muntatge o invent. Això sí, quan podia, perquè els caps de setmana no parava gaire a casa, amb exposicions a Sevilla o a ses Illes, per exemple. Iep! Les muntava ell i ell feia les visites guiades... No vull deixar de mencionar la idea de fer uns sopars "científics", el primer a casa seva, i les visites a llocs interessants com una cova prehistòrica que anys enrere havia descobert a Ulldemolins.

Ens ha deixat un experimentador, un científic, un inventor, un escultor, un enginyer, un divulgador, un mestre, un químic, un astrònom, un manetes, un pedraferit, un biòleg, un dinamitzador, un aventurer amb barret, un apassionat per la Ciència... també un pare i un bon amic al que trobarem molt a faltar.

Des del Grup Mineralògic Català i en nom de tots els socis volem expressar el nostre més sincer condol.

Que la terra que tant vas estimar et siga lleu.

Joan Rosell
Grup Mineralògic Català